La Catedral de Santa Maria de València, coneguda popularment com la Seu, és seu de l’arquebisbe de València i està dedicada, per desig de Jaume I, a l’Assumpció de Maria. Va ser consagrada en 1238 per part del primer bisbe de València posterior a la Reconquista, Fra Andrés d’Albalat.
La Catedral de València es troba construïda sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter, que després va passar a ser l’antiga seu visigòtica que, més tard, es va convertir en la mesquita aràbiga de Balansiya. En la actualitat no queden moltes restes d’aquests edificis.
L’estructura principal de la catedral es va alçar entre els segles XIII i XV, per la qual cosa és, principalment, d’estil gòtic. Tanmateix, la construcció es va prolongar durant segles, raó per la qual hi ha una mescla d’estil artístics que van des del romànic, el gòtic francés i el barroc fins al neoclàssic, que és la característica més rellevant de la catedral i que la converteix en una joia de l’arquitectura universal.
En el seu interior es venera el Sant Calze, que data del segle I. La relíquia va ser entregada l'any 1399 al rei d'Aragó, Martí l'Humà que el va tindre a Saragossa i després, fins a la seua mort, a Barcelona. Cap a l’any 1424, el rei Alfons V el Magnànim va portar el reliquiari reial al Palau de València, i amb motiu de l'estada d'aquest rei a Nàpols, va ser entregat amb les altres relíquies a la Catedral de València l'any 1437.
Va ser conservat i venerat durant segles, i fins al segle XVIII es va utilitzar per a contenir la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la Guerra de la Independència va ser portat fins a Palma de Mallorca, fugint de la rapacitat dels invasors napoleònics. L’any 1916 va ser instal·lat finalment en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Calze.
La catedral, conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Roderic de Borja, el papa Alexandre VI. Aquest últim papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, va fer la petició per a elevar la seu valentina al rang de metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII l’any 1492.