El Convent de la Magdalena de Massamagrell és el segon convent de la província de València fundat per Sant Joan de Ribera per als Caputxins. Està catalogat com a bé de rellevància local.
Va ser beneït l’any 1599 i pocs anys després va ser necessari ampliar-lo a causa de l’afluència de candidats a l’orde, perquè era casa de noviciat. L’església del convent és d’estil renaixentista i va ser construïda per ordre de Sant Joan de Ribera.
Després del seu tancament l’any 1823, es torna a obrir dedicat a seminari de caputxins des de 1907 a 1968. En l’actualitat, després d’una necessària remodelació, ha recobrat en gran part la seua fisonomia primitiva i ha sigut, fins fa poc, de nou casa de formació. La seua influència als pobles veïns, el pas per ell de personatges il·lustres de l’orde i el fet de ser el més antic dels convents actuals constitueixen en l’actualitat el punt de referència obligada per a tots els caputxins de la província.
L’any 1665, el pintor Jerónimo Jacinto Espinosa va pintar el seu quadre més important per al convent de caputxins, l’Última comunió de la Magdalena, obra que es troba en el Museu de Belles Arts de València.
En el convent es poden visitar diferents espais:
- Museu religiós, en el qual es poden contemplar casulles i estoles dels monjos, així com calzes, custòdies i un reliquiari de fusta amb 365 ossos de sants.
- Biblioteca on es troben milers de volums dels segles XVI i XVII, un dels més valuosos de tots ells és un atles d’Espanya del segle XVI.
- Espai d’esbarjo.
- Cel·la visitable del fundador Pare Luís Amigó, que es troba en el mateix estat de conservació.
- Ermita xicoteta, és l’edifici més antic del convent. Dins es mostra un aljub que recollia les aigües de les pluges.
- Obra pictòrica d’Antonio Peris Carbonell sobre la vida de Sant Francesc.