Edificada sobre una antiga mesquita, l'església de Sant Esteve té la planta típica de les esglésies parroquials valencianes d'època gòtica, amb una sola nau i capelles entre els contraforts. No obstant això, el temple va ser alterat profundament en estil barroc durant el segle XVII. El seu aspecte extern és molt sobri, destacant els contraforts rematats per gàrgoles que sobreïxen per damunt de la paret llisa, la porta senzilla que dona a la plaça de Sant Esteve, i el campanar que s'alça als peus.
En canvi, si entrem ens sorprendrà la seua decoració recarregada d’algepseries i esgrafiats. A diferència d'altres esglésies barroques valencianes en la de Sant Esteve no es van recobrir les voltes de creueria, que es van alçar de nou en el segle XVII entre arcs de mig punt. La decoració s'organitza mitjançant pilastres d'algeps entre els arcs de les capelles que sostenen un entaulament, tot recobert de formes vegetals i d’angelots. El fons en canvi es va pintar de colors, sobretot de blau, dibuixant-se sobre ell un esgrafiat blanc amb formes vegetals ondulants.
Sant Esteve era l'església dels notaris, i la seua confraria va patrocinar l’any 1682 la construcció de les capelles dels peus, amb la pila baptismal de sant Vicent Ferrer i sant Lluís Beltrán en el centre.
Al voltant de l'any 1560, el pintor valencià Juan de Juanes dedicava el seu temps a acabar la pintura que havia de situar-se en el retaule major de l'Església de Sant Esteve: un Sant Sopar inspirat en el pintat per Leonardo da Vinci per a Santa Maria delle Grazie de Milà. En el centre del quadre, just davant de Jesús, el pintor que havia de convertir-se en un dels més importants del Renaixement espanyol, va decidir plasmar un element fonamental en l'escena i que Da Vinci no havia inclòs en la seua: el Sant Calze.