L’església del Crist de la Sang, al municipi valencià de Xèrica (Alt Palància) és un edifici religiós construït al segle XVII amb estil barroc, encara que posteriorment va ser reformada amb un estil neoclàssic. Està catalogat com bé de rellevància local, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Pocs són els documents escrits que puguen referir dades fefaents sobre l’església del Crist de la Sang, malgrat la qual cosa podem comptar amb l’Informe de la Diòcesi de Sogorb de l’any 1656, que presenta un capítol en el qual narra fets esdevinguts a Xèrica. És per aquest document que podem afirmar que en aquells anys Xèrica comptava amb tres esglésies amb culte, els titulars de les quals eren: Sant Roc, la Mare de Déu del Loreto i el Crist de la Sang. Això ens porta a pensar que la construcció de l’església ja s’havia realitzat a mitjan segle XVII.
El membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, historiador d’art i director del Museu Catedralici de Sogorb, el ja mort Ramón Rodríguez Culebras, va informar de transformacions i remodelacions successives ocorregudes durant els segles XVII i XVIII.
L’església presenta planta rectangular d’una sola nau i quatre crugies o trams, a més de capelles laterals entre els contraforts (visibles des de l’exterior), sense creuer i amb absis rectangular.
En el primer tram se situa el cor elevat, l’accés del qual es produeix a través d’escala exterior a la nau, i el sotacor de volta rebaixada.
La nau es cobreix interiorment amb una volta de canó, que presenta llunetes, feta amb carreus i de forma allargada, per la qual cosa entra la llum natural que serveix d’il·luminació a l’espai interior, per estar practicades en el cos superior dels flancs i exteriorment presenta coberta inclinada de teula àrab.