El Reial Monestir de Santa María del Puig va ser declarat monument historicoartístic nacional (bé d’interés cultural) l’any 1969. Està situat al municipi del Puig, a la comarca de l’Horta Nord de la Comunitat Valenciana, a només 14 km de la ciutat de València.
Es tracta d’un edifici religiós renaixentista d’influència herreriana, amb quatre torres com a elements defensius. Va ser fundat per voluntat del rei Jaume I el Conqueridor l’any 1240. La seua rellevància històrica ve donada pel fet que, en aquest lloc, l’any 1237 es va lliurar la confrontació definitiva per a la conquesta de València, la Batalla del Puig.
La fundació del monestir es deu a la voluntat del rei Jaume I, ja que mentre es trobava en l’actual població del Puig preparant el setge a la ciutat de València, sant Pere Nolasco, fundador de l’orde de la Mercè, va trobar enterrada en el pujol on hui s’alça el monestir i davall d’una campana, una imatge en forma d’icona en pedra de la Mare de Déu. El rei va considerar aquesta troballa com un fet miraculós, va proclamar a Santa María del Puig com a patrona del Regne de València i va manar edificar un monestir on havia de quedar custodiada la imatge. També li va encarregar a l’orde de la Mercè la guàrdia perpètua del santuari. D’aquesta fundació inicial, que era una capella senzilla de reconquesta no queda cap vestigi, llevat de la portada de l’església actual, però que no està en la seua ubicació original.
L’ús del monestir ha variat al llarg del temps, ja que ha sigut temple, presó i escola. Actualment, una part de l’edifici continua sent la residència de l’orde dels mercedaris i la resta de les dependències són seu d’actes culturals i polítics.
En el seu interior es poden visitar els claustres, el Saló Reial, d’ús exclusiu dels monarques espanyols en les seues visites a València, el Saló Gòtic de Jaume I, on es pot admirar la reproducció de l’espasa del rei i una secció de facsímils, i el Saló de la Ceràmica amb nombroses peces de ceràmica romanes, ibèriques, etc.