El Palau Reial era un dels edificis més emblemàtics de València, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu enderrocament al març de 1810 per ordre de la Junta de Defensa Militar, perquè no servira a l’exèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu record pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Reial.
Jaume I va triar el lloc com a residència personal, però prompte va ser necessari un nou edifici amb instal·lacions millor, es va construir un palau nou durant els regnats de Jaume II i Pere IV el Cerimoniós.
En l’Edat Mitjana estava format per dos cossos, un de menor grandària amb torres en les quatre cantonades on se situava la capella primitiva i, un altre, de majors dimensions, concentrat entorn de dos patis amb dependències d’ús públic i habitacions privades per a la residència personal del monarca. La façana principal comptava amb una gran porta flanquejada per dues torres potents i un fossat.
El regnat d’Alfons el Magnànim va ser una de les seues etapes més brillants, en fixar ací la seua residència permanent la seua esposa. Les seues estances es van situar prop de la capella on es guardava el Sant Calze, portat a València pel rei i que posteriorment es va donar a la Catedral.
Amb els Àustria, el Palau va ser una residència esporàdica. No obstant això, el nomenament d’un virrei per a València va servir per a desenvolupar una cort xicoteta, principalment amb Germana de Foix i el Duc de Calàbria, que va instal·lar ací la seua famosa biblioteca i va formar una capella de música.
Una de les reformes més importants va ser l’any 1645 amb motiu de l’arribada de Felip IV per a celebrar Corts a València. Amb els Borbons, va passar a dependre de l’exèrcit, i va perdre el seu caràcter de residència reial.
Després del seu enderrocament l’any 1810, va quedar en l’oblit, coneixent-se la seua imatge només a través d’alguns plànols. L’any 1986, durant les obres de construcció del col·lector Nord, van aparéixer restes arqueològiques del Reial i l’any 2009 les excavacions realitzades pel SIAM van traure a la llum restes de la façana principal del Palau, amb l’accés original flanquejat per dues torres que es poden visitar als jardins de Vivers.
