La Catedral Basílica de Sogorb, construïda sobre l’antiga mesquita després de la conquesta d’aquestes terres per la Corona d’Aragó, va ser concebuda en estil gòtic, allà pel segle XII, adossada a la muralla sud de la ciutat: En els segles successius es va anar ampliant, sempre cap al nord. L’última gran renovació es va realitzar al segle XVIII per a adaptar-la als gustos il·lustrats de l’època.
La catedral és un conjunt artístic format pel temple, la torre campanar, el claustre i el Museu Catedralici.
El temple, en ampliacions successives, ha anat transformant la seua fisonomia incorporant nous estils depenent del segle en el qual es van realitzar. Destaca per la seua rellevància la reforma realitzada entre 1791 i 1795 en la qual l’arquitecte Vicente Gascó, tenint Sogorb com a bisbe a Lorenzo Gómez de Haedo, va reutilitzar els materials extrets de l’enderrocament total del Castell de Sopeña per a la reedificació d’aquest, convertint-lo en l’únic exemplar purament academicista de l’arquitectura religiosa a Espanya, en la nau del qual podrem admirar les pintures de José Vergara i, sobretot, els frescos de la volta, obra de Manuel Camarón i Luis Planes.
L’afable claustre gòtic convida a la meditació. Construït entre els segles XIII i XIV, destaca la seua planta trapezoidal forçada per la seua proximitat a la muralla. Al seu voltant encara conserva 7 de les capelles originals, entre les quals destaca la Capella del Salvador (s. XVI), la descobrim després de la porta barroca daurada procedent de la Cartoixa de Valldecrist, emmarcada en una bella portada gòtica. En el seu interior podem contemplar l’impressionant sepulcre dels Vallterra i el gran Retaule Major de la Catedral (s. XVI), de l’insigne pintor valencià Vicente Macip i del seu fill Juan de Juanes, obra clau de la pintura renaixentista espanyola.
El Museu Catedralici està considerat com un dels més importants en art sacre de la Comunitat Valenciana.